Saltu al enhavo

Michèle Morgan

El Vikipedio, la libera enciklopedio
Michèle Morgan
Persona informo
Naskonomo Simone Renée Roussel
Naskiĝo 29-an de februaro 1920 (1920-02-29)
en Neuilly-sur-Seine, Seine,  Francio
Morto 20-an de decembro 2016 (2016-12-20) (96-jaraĝa)
en Neuilly-sur-Seine, Hauts-de-Seine,  Francio
Tombo Tombejo de Montparnasse, 5 Redakti la valoron en Wikidata vd
Lingvoj francaangla vd
Ŝtataneco Francio Redakti la valoron en Wikidata vd
Alma mater Cours Simon Redakti la valoron en Wikidata vd
Familio
Gefratoj Hélène Roussel (mul) Traduki Redakti la valoron en Wikidata vd
Edz(in)o Gérard Oury (1960–2006)
Henri Vidal (mul) Traduki (1950–1959)
William Marshall (en) Traduki (1942–1949) Redakti la valoron en Wikidata vd
Infanoj Mike Marshall (mul) Traduki
 ( William Marshall (en) Traduki) Redakti la valoron en Wikidata vd
Profesio
Alia nomo Michèle Morgan vd
Okupo filmaktoro
aktoro Redakti la valoron en Wikidata vd
Aktiva dum 1935–2001 vd
vd Fonto: Vikidatumoj
vdr

Michèle MORGAN (Neuilly-sur-Seine, 29a de februaro 1920 - Meudon, 20a de decembro 2016),​ denaske Simone Roussel, estis franca aktorino kiu famiĝis kaj en kino kaj en televido. Ŝi estas konsiderata unu de la plej grandaj francaj aktorinoj de la 20-a jarcento.[1]

Michèle atingis unuan ĉefrolon en Quai des brumes, kiu famigis ŝin. Ĝis 1940 ŝi aktorinis en diversaj francaj filmoj. Sed tiujare Michèle Morgan translokiĝis al Holivudo kun la RKO Pictures, sed sukceso malfruis aparte pro lingvaj problemoj ĉefe kun la angla. Ŝia unua grava oportuno en Holivudo estis Joan of Paris. Tiukadre ŝi konis tiun kiu baldaŭ iĝis ŝia unua edso, William "Bill" Marshall. Ŝi ŝanĝis kontrkton kaj aliĝis al Universal cele al la ĉefrolo de Two Tickets to London. Baldaŭ poste la RKO proponis ĉefrolulon por la muzikalo Higher and Higher, kun la tiam komencanto Frank Sinatra. Oni konsideris ŝin por la ĉefrolo de Casablanca, kaj finfine ŝi ĉefrolis en Passage to Marseille, kun la samaj reĝisoro, Michael Curtiz, kaj ĉefrolulo, Humphrey Bogart.

Post la laborĉeso pro la Dua Mondmilito, Michèle Morgan revenis al Francio kiam la produktoro Joseph Bercholz proponis al ŝi ĉefrolecon en La symphonie pastorale. Tiu filmo sukcesis en la Festivalo de Cannes, kaj Michèle Morgan ricevis la premion al la plej bona aktorino. Ŝi poste prezidis la Festivalon de Cannes en du okazoj.

En 1977 ŝi publikigis sian membiografion Avec ses yeux (Per propraj okuloj). Ŝi mortis estante 96-jaraĝa.

1930-aj jaroj

[redakti | redakti fonton]
  • 1932 : Au nom de la loi de Maurice Tourneur : figurantino.
  • 1935 : La Vie parisienne de Robert Siodmak : figurantino.
  • 1935 : Mademoiselle Mozart de Yvan Noé : virino ĉe L'Éléphant blanc
  • 1935 : Une fille à papa de René Guissart : vojaĝantino
  • 1936 : Mes tantes et moi de Yvan Noé : Michèle
  • 1936 : Gigolette de Yvan Noé : servistino
  • 1936 : Le Mioche de Léonide Moguy : lernantino
  • 1937 : Gribouille de Marc Allégret : Nathalie Roguin
  • 1938 : Orage de Marc Allégret : Françoise Massart
  • 1938 : Le Quai des brumes de Marcel Carné : Nelly
  • 1938 : L'Entraîneuse de Albert Valentin : Suzy
  • 1939 : Le Récif de corail de Maurice Gleize : Lilian White
  • 1939 : Les Musiciens du ciel de Georges Lacombe : leŭtenantino Saulnier

1940-aj jaroj

[redakti | redakti fonton]
Michèle Morgan en Passage to Marseille (1944).
En The Chase (1946).
  • 1940 : Remorques de Jean Grémillon : Catherine
  • 1940 : Untel père et fils de Julien Duvivier : Marie Froment-Léonard
  • 1941 : My Life with Caroline de Lewis Milestone : Annette
  • 1941 : Hedda Hopper's Hollywood No 1, kurto de Herbert Moulton : ŝi mem
  • 1942 : La Piste du NordLa Loi du nord de Jacques Feyder : Jacqueline Bert
  • 1942 : Joan of Paris de Robert Stevenson : Jeanne
  • 1943 : Two Tickets to London de Edwin L. Marin : Jeanne
  • 1943 : Higher and Higher de Tim Whelan : Millie Pico nome Paméla Drake
  • 1944 : Passage to Marseille de Michael Curtiz : Paula
  • 1946 : The Chase de Arthur Ripley : Lorna Roman
  • 1946 : La Symphonie pastorale de Jean Delannoy : Gertrude
  • 1947 : The Fallen Idol de Carol Reed : Julie
  • 1948 : Aux yeux du souvenir de Jean Delannoy : Claire Magny
  • 1949 : Fabiola de Alessandro Blasetti : Fabiola
  • 1949 : La Belle que voilà de Jean-Paul Le Chanois : Jeanne Morel

1950-aj jaroj

[redakti | redakti fonton]
Dans The Vintage (1957).
Kun Marcello Mastroianni en Racconti d'estate (1958).
  • 1950 : Le Château de verre de René Clément : Évelyne Bertal
  • 1950 : L'Étrange Madame X de Jean Grémillon : Irène Voisin-Larive
  • 1950 : Maria Chapdelaine de Marc Allégret : Maria Chapdelaine
  • 1951 : Les Sept Péchés capitaux, skeĉo "L'Orgueil" de Claude Autant-Lara : Anne-Marie de Pallières
  • 1951 : Vedettes sans maquillage, kurto de Jacques Guillon : ŝi mem
  • 1952 : La Minute de vérité de Jean Delannoy : Madeleine Richard
  • 1953 : Les Orgueilleux de Yves Allégret : Nelly
  • 1954 : Destinées, skeĉo "Jeanne d'Arc" de Jean Delannoy : Jeanne d'Arc
  • 1954 : Obsession de Jean Delannoy : Hélène Giovanni
  • 1954 : Napoléon de Sacha Guitry : Joséphine de Beauharnais
  • 1955 : Les Grandes Manœuvres de René Clair : Marie-Louise Rivière
  • 1955 : Marguerite de la nuit de Claude Autant-Lara : Marguerite
  • 1955 : Marie-Antoinette reine de France de Jean Delannoy : Marie-Antoinette
  • 1955 : Si Paris nous était conté de Sacha Guitry : Gabrielle d'Estrées
  • 1956 : Oasis de Yves Allégret : Françoise Lignières
  • 1957 : The Vintage de Jeffrey Hayden : Léonne Morel
  • 1957 : Retour de Manivelle de Denys de La Patellière : Hélène Fréminger
  • 1958 : Le Miroir à deux faces de André Cayatte : Marie-Josée Tardivet
  • 1958 : Maxime de Henri Verneuil : Jacqueline Monneron
  • 1958 : Racconti d'estate de Gianni Franciolini : Micheline
  • 1959 : Menschen im Hotel de Gottfried Reinhardt : La Grusinskaïa
  • 1959 : Vacanze d'inverno de Camillo Mastrocinque : Steffa Tardier
  • 1959 : Les Scélérats de Robert Hossein : Thelma Rooland
  • 1959 : Pourquoi viens-tu si tard? d'Henri Decoin : Catherine Ferrer

1960-aj jaroj

[redakti | redakti fonton]
  • 1960 : Fortunat de Alex Joffé : Juliette Valcourt
  • 1961 : Le Puits aux trois vérités de François Villiers : Renée Plège
  • 1961 : Les Lions sont lâchés de Henri Verneuil : Cécile
  • 1962 : Landru de Claude Chabrol : Célestine Buisson
  • 1962 : Rencontres de Philippe Agostini : Bella Krastner
  • 1962 : Le Crime ne paie pas, skeĉo "L'Affaire Hugues· de Gérard Oury : Jeanne Hugues
  • 1962 : Un cœur gros comme ça de François Reichenbach : ŝi mem
  • 1963 : Méfiez-vous, mesdames de André Hunebelle : Denise Duparc
  • 1963 : Constance aux enfers de François Villiers : Constance
  • 1964 : Les Yeux cernés de Robert Hossein : Florence
  • 1964 : Les Pas perdus de Jacques Robin : Yolande Simonet
  • 1964 : Il fornaretto di Venezia de Duccio Tessari : la princino Sofia
  • 1964 : Le Corniaud de Gérard Oury : ŝi mem (sceno fortrtanĉita en muntado)
  • 1965 : Dis-moi qui tuer de Étienne Périer : Geneviève Montanet
  • 1966 : Lost Command de Mark Robson : la grafino e de Clairfond
  • 1967 : Benjamin ou les Mémoires d'un puceau de Michel Deville : la grafino
Michèle Morgan kun Gérard Oury en 2001.

1970-aj ĝis 1990-aj jaroj

[redakti | redakti fonton]
  • 1975 : Le Chat et la Souris de Claude Lelouch : Mme Richard
  • 1977 : Jacques Prévert, dokumenta filmo de Jean Desvilles : ŝi mem
  • 1978 : Robert et Robert de Claude Lelouch : apero
  • 1985 : Carné, l'homme à la caméra, dokumenta filmo de Christian-Jaque : ŝi mem
  • 1986 : Un homme et une femme : Vingt ans déjà de Claude Lelouch : virino en kinsalono
  • 1990 : Stanno tutti bene de Giuseppe Tornatore : virino en trajno
  • 1978: Le tout pour le tout de Françoise Dorin, Théâtre du Palais-Royal.
  • 1981: Chéri de Colette, Théâtre des Variétés.
  • 1988: Une femme sans histoire de Albert Ramsdell Gurney, Comédie des Champs-Elysées.
  • 1993: Les Monstres sacrés de Jean Cocteau, reĝisorado de Raymond Gérôme, Théâtre des Bouffes-Parisiens.

Referencoj

[redakti | redakti fonton]
  1. «Décès de la comédienne Michèle Morgan». Le Figaro (en franca). 20a de decembro 2016. Konsultita la 21an de decembro 2016.

Eksteraj ligiloj

[redakti | redakti fonton]