Diane Licoppe

El Vikipedio, la libera enciklopedio

Diane LICOPPE estas belga filologino (klasika filologio) kaj arthistoriistino kiu daŭre nombriĝi povas inter la plej gravaj favorantoj kaj praktikantoj de Latinitas viva en sia lando.

Estas ŝi filino de Guy Licoppe kiu fondis la gazeton Melissa. Ŝi verkis ne malmultajn latinajn skribaĵojn kaj zorgis pri la realigo de la latinlingva filmo pri la komedio Rudens de Plaŭto. Interesega estis ŝia serio pri elstaraj vivantaj latinistoj ĉe Melissa fine de la 1980-aj jaroj.

Ŝi estas instruistino por la latina lingvo en Charleroi ĉe la gimnazio Athénée Royal Jules Bara.[1]

Verkoj latinlingvaj (elekto)[redakti | redakti fonton]

  • 1976 : "Duae Belgae puellae Germaniam Latine inveniunt...", Vita Latina, n° 64, Avignon, dec. 1976, p. 48 (kune kun la fratino Corinna Licoppe).
  • 1984: "Feriae latinae in Hispania", Melissa, n°2/1984, pp. 1-3. (kune kun la patro Guy Licoppe)
  • 1984: "Vinum « Porto » thesaurus Portugalliae", ĉe Melissa, n° 3/1984, pp. 1-3.
  • 1985: "De hiemalibus diebus festis", ĉe Melissa, n° 5/1985, p. 3.
  • 1985: "De vernalibus diebus festis", ĉe Melissa, n° 6/1985, p. 3 et p. 5.
  • 1985: "Inter eximios latinitatis vivae fautores: Christianus Helfer", ĉe Melissa, n° 7/1985, pp. 3-4.
  • 1985: "Inter eximios latinitatis vivae fautores: Johannes-Paulus Bauer", in Melissa, n° 8/1985, pp. 2-3.
  • 1985: "Annula Wolff exemplum imitabile" (dialogus), ĉe Melissa, n° 8, anno 1985, p. 9.
  • 1986: "Inter eximios latinitatis vivae fautores: Suitbertus H. Siedl", ĉe Melissa, n° 12/1986, pp. 3 -5.
  • 1986: "Ben Yehuda cur vocatus sit pater linguae Hebraicae modernae", ĉe Melissa, n° 12/1986, pp. 6-7.
  • 1987: "Inter eximios latinitatis vivae fautores Clemens Desessard. Dianae Licoppe cum Clemente Desessard dialogus", ĉe Melissa, n° 16/1987, pp. 4-6.
  • 1987: "Quid sussurret ventus in vico 'La Crau' ", ĉe Melissa, n° 16/1987, p. 16.
  • 1987: "Inter eximios latinitatis vivae fautores: Thomas Pekkanen", ĉe Melissa, n° 17/1987, pp. 4-5 et p. 11.
  • 1987: "Inter eximios latinitatis vivae fautores: Basilius Hypeau", ĉe Melissa, n° 18/1987, pp. 4-5.
  • 1987: "Inter eximios latinitatis vivae fautores: Iosephus Maria Mir", ĉe Melissa, n° 19/1987, pp. 3-4.
  • 1987: "Inter eximios latinitatis vivae fautores: Iosephus Maria Mir (sequitur)", ĉe Melissa, n° 21/1987, pp. 5-6.
  • 1988: "Inter eximios latinitatis vivae fautores, Iosephus Maria Mir" (sequitur), ĉe Melissa, n° 23/1988, pp. 3-5.
  • 1988: "Inter eximios latinitatis vivae fautores: Vido Angelino, ĉe Melissa, n° 24/1988, pp. 2-3.
  • 1988: "De novis libris. Sigrides Albert(a), Apologi Grimmiani, Saarbrücken, Societas Latina, 1988, 129 p. (relatio)", ĉe Melissa, n° 26/1988, p. 16.
  • 1988: "Inter eximios latinitatis vivae fautores: Valahfridus Stroh", ĉe Melissa, n° 27/1988, p. 4 kaj p. 13.
  • 1989: "Inter eximios latinitatis vivae fautores: Rainardus Brune", ĉe Melissa, n° 31/1989, p. 10.
  • 1989: "Inter eximios latinitatis vivae fautores: Arituneus Mizuno", ĉe Melissa, n) 31/1989, pp. 4-6.

Referencoj[redakti | redakti fonton]

  1. "La folle journée du CAF. Compte rendu du quatrième festivales ARTES". Ĉe: Le Prométhée Déchaîné, junio 2015, p. 11